Black Adder

No, no és Mr Bean. A Bean no el coneixeríem fins 1990, i aquest persontage, l'Escurçó Negre, va aparéixer en pantalla per primer cop el 1983. I tampoc hi és el doctor House (de seguida notareu la diferència):

Aquesta sèrie és genial. L'Escurçó Negre compta les aventures de diferents personatges que comparteixen aquest nom. Res més que el títol, ja que el primer Escurçó Negre va morir sense descendència. Els quatre viuen èpoques ben diferents: al 1485, al regnat d'Isabel I d'Anglaterra, sota el regnat de George III i a la Primera Guerra Mundial. En tot moment el personatge es veu envoltat d'ineptes incompetents i aprofitats, la majoria membres de la noblesa o de l'Església. Tampoc no mostra gaire confiança en la política; el fet és que, tenint-se ell mateix com referent, no té cap confiança en la raça humana, en general.



Va tindre molt d'èxit al Regne Unit. La idea era emetre només una temporada, però a banda dels set anys en antena s'han produït 8 especials, el darrer el 2002. Segur que vos sona el format "reconstrucció de la història comú a través d'uns personatges identificables" (en lloc dels documentals amb actors-maniquí). Aquesta mena de productes, a través de la nostàlgia, fan una crida al nacionalisme, al sentiment de poble. Solen estar ben fets, però cal pensar qui hi ha al darrere de la construcció dels missatges, ja que no sempre ens mostra diferents punts de vista. L'Escurçó Negre és diferent. Posa en qüestió tots aquests sentiments, critica les estupideses comeses al llang de la història en nom de la religió i la pàtria. Manté alerta l'espectador.

És més, es tracta l'espectador com si fos intel·ligent! Amb un respecte per l'idioma més que considerable, dóna molta importància als diàlegs, i no cedeix a les frases simples. Fins i tot va augmentant la complexitat. Dóna per comptat que l'espectador té uns mínims coneixements històrics i culturals, de manera que juga amb aquests, els exagera o introdueix anacronismes, sempre al servei de l'humor.

El repartient compta, a més de Rowan Atkinson, amb Hugh Laurie, Stephen Fry (els vídeos d'estos dos són fantàstics), Tony Robinson, Patsy Byrne i Tim McInnery, entre altres

El nostre Infiltrat, Winston Smith i jo hem estat analitzant la influència d'aquesta sèrie i hem arribat a la conclussió de que el referent més directe a Espanya és La memòria dels Cargols, de Dagol Dagom. Compta la història de la família Cargol, llauradors. Al llag de 700 anys fa un repàs en clau d'humor a la història de Catalunya. Un cop més, trobem els mateixos personatges prototip repetnit-se d'un capítol a l'altre, uns descendents d'altres. També hi ha lloc per a la representació dels privilegiats, sempre de forma grollera i amb atributs poc positius. Vos deixe aquest vídeo, el capítol "El Decret de Nova Planta".

No vaig a demanar-vos que mireu el capítol sencer, però per favor, PER FAVOR: aneu al minut 20, és total!! (I tot seguit, un homenantge a Bienvenido Mr. Marshall). Al web de TV3 podeu veure la resta.