lunes, 19 de abril de 2010

L'estratègia





L:
Ho tinc tot calculat: ens coneixem. Perquè ens hem de conèixer. Acaba de guanyar un Òscar, de manera que és el moment ideal per a què m’introduïsca dins l’star system.

Algú: Estar a on?

L: STAAAAARRRR system. Les estrelles, els famosos. Em durà a Hollywood i en lloc de Lorena Andreu em diran Loren Andrew [gest amb les mans, com si mostrara el lletrer lluminós. Mira l’infinit]. Ja ho veig. Ho veieu?

H:No ho veig.

C: No ho veig.

L: Això és que no teniu visió hollywoodenca.

H: No entenc com pots anar obsessionant-te així per altres quan tens a Jordi, que és... perfecte.

C: Deixa-la. Les obsessions són la forma més entrtenguda de fer-se una vida. Sempre apassionada... Lorena sap com treure’n profit. Recorda aquell tenor que la va introduir a l’òpera de Mozart.

H: I amb el Magimel s’havia posat a estudiar francès com una descosida.

Un: I d’este espanyol, què en treuràs?

L: Ja he vist totes les pel•lícules que ha fet. Ara m’estic descarregant els 933 capítols de la sèrie Aúpa Dance...

La imatge es congela. En la pantalla es projecta un avíslegal similar al de les pel·lícules Disney. Les lletres grogues d'ordinador s'acompanyen d'una veu en off.

Veu en off:
Aquesta obra no pretén promoure la pirateria informàtica, un delicte perseguit i penat per la llei. Els creadors d'aquesta obra no es fan responsables dels impulsos que puguen suscitar en els espectadors, així com d'un sobtat augment en les descàrregues de capítols de Aúpa Dance. Els creadors sí admeten la seua implicació el l’escalfament global i la mort de Michael Jackson. Faran les declaracions pertinents en acabar la funció.

L'escena torna a estar il•luminada i prossegueix l'acció com si res/ algú pregunta “què coi...?”

C: Aúpa Dance! Gran sèrie!

L:... i ara estic buscant vídeos d’un musical en el qual actuava. Quina llàstima, va estar en cartell fins el mes passat!

Una: Jo el vaig veure.

L: (crit histèric) Ah!!

Una: I em vaig fer una foto amb ell.

L: (no es controla i crida, i s’apropa perillosament, de manera que Una retrocedeix un poc esglaiada) AAHH!!! QUINA SOOOOOOORT!!!!

Lorena no es pot estar queta. Carmesina, asseguda, s’ho mira tot mig divertida, però impassible. Helena està inquieta.

Helena:
No està bé.

Carmesina: Quin problema tens, Heleneta?

H: Que no ho entenc. No sé com pots estar amb Jordi i alhora anar penjant-te d’eixa manera d’altres. Tan bon xic, tant que dius que vos voleu. Treballa, té cotxe, i fins i tot pis. Nena, tens la vida amanida. Com li senten els teus enamoraments estacionals?

L: A qui?

H: A Jordi!

L: Què li passa?

H: Que què en pensa?!

L: Ell que té a veure?

H: (farta) Res! No té a veure res!

L: Dona, prefereix que m’obsessione per artistes morts, o per altres coses, com les caixetes de música. O per la cuina tailandesa!

H: Massa gràcia no li va fer.

L:
No vaig tindre res a veure amb que hagueren d’extirpar-li l’apèndix. No existeix cap relació entre una indigestió i una apendicitis!

H: Que levante la mano qui pensa que l’ingressaren per indigestió!


TOTS alcen la mà.

C: Així i tot és pitjor aquella època en què es va obsessionar per l’estampat animal.

Es projecten fotografies dels dos vestits a joc, per exemple amb estampats guepard, panda i zebra; ella posa amb actitud sexy, adorable, sofisticada, respectivament, però J té la mateixa expressió de derrota a les tres.

C i H: Pobre Jordi...

L: Pobre? I la sort que té d’estar amb mi?

C: Això sí, d’avorrir-se, poc.

H: També és culpa d’ell. El que es diu normaleta, no s’ha buscat la xica.

L: Gràcies. I a molta honra. Tu el q passa és que estàs gelosa. Tens tantes ganetes d’enamorar-te que li diries que sí al primer.

Hom:
Helena no se n’aniria amb qualsevol. Per començar, és tan boniqueta que la meitat de pretendents no s’atreveixen ni a parlar-li.

H: Jo busque algú per sempre. No és tan difícil. Estar amb algú tota la vida, vull dir. Fins i tot si no és “l’altra meitat”. Pot ser Jordi no és la teua meitat. Hi haurà milers de persones amb les quals podries estar igual o millor que amb Jordi, però esteu bé junts. Sí, pot ser t'espera la mitja taronja en girar la cantonada, però, per a què arriscar-se? Per a què seguir buscant?
Suposaria tornar a explicar les teues manies, i acostumar-te a les d’un altre.

C: O pitjor: podries quedar-te sola!

H: No em rendiré fàcilment, jo sí busque la meua mitja taronja. Sé que hi ha una persona especial per a mi. Però també sé que és difícil. Pot ser em conformaria amb algú que pense en mi, que se’n preocupe, que em comprenga. I jo pensaria en ell, i en tindria cura, i aprendria a comprendre’l. Això també és amor!

C: Un contracte en tota regla.

L: (mig en broma, mig teatrera) Ràpid! Busqueu! Helena necessita algú a qui voler! Find me somebody to loooove!

Es posen tots a cantar aquesta part final; es van unint fins al “Everybody find me... Somebody to...” – Des del públic, una veu els talla.

Infiltrat: ¡Parad! ¡Detened la representación!

L’infiltrat avança cal a l’escenari, tot llevant-se el barret, el mocador del coll, el bigot, la barba, les ulleres, la jaqueta, es despassa la camisa.

Tots: Noooooo!!!

H: Atureu l’exhibicionista!

I: Ay, perdonaz, con la emoción del momento… Es passa la camisa. Mostra una placa. Inspector Ramón Ramírez, de la SGAE. A ver el permiso.

L: Quin permís?

I: ¿Tú qué crees? Has cantado una canción de Edith Piaf y ahora estabas empezando con Queen.

L: Jo? No.

I: ¿Cómo que no?

L: Algú ha sentit res? Cavaller, em pense que hi ha alguna mena de malentés. Què vol prendre?

Hom (off):
Nooooo!

Entra en l’escenari amb un portàtil a les mans.

Hom:
Han tancat el portal bajatetodaslasseries.com! I ara què faré? ¡Ay mísero de mí, y ay, infelice!

Tots: Shhhht!

Hom: Què?

Cambrer: Coca’n cafè. En efecte, posa a la barra un plat amb coca i una tassa per a l’inspector.

Hom 2: Clar que l’han tancat. La pirateria no està bé. Imagina que algú es dediqués a... copiar la nostra vida i... fer una pel•lícula.

Hom: Seríem famosos!

Hom:
Sí!

Hom 2: Exacte! Vull dir, no! Imagina que escrius una cançó. Costa treball, temps, diners... I algú la canta per ahí, davant d’un públic.

Hom: Sense un contracte?

Hom 2: Sense contracte.

Hom: De bades? Gratis? Kostenlos?

Hom 2: Totalment.

Hom: S’ha de ser fava!

Hom 2: Ara ens entenem.

Hom: Qui cantaria les meues cançons sense cobrar? Ja em costa sang que les canten per la misèria que puc pagar... I a més el lloguer del local, 200 euracos. Quin babau ho faria de franc?Ningú fa publicitat sense cobrar. Saps quant costa anunciar-se en la ràdio? ----€! I un minut en la tele? ---€! Només un boig ho faria sense cobrar.

Hom 3: Però... i si algú fa servir les cançons en una obra de teatre...?

Hom: Sí, home! Quan posen anuncis a la tele fem zapping. Però al teatre, amb el públic totalment concentrat en l’escenari... ahí és on més hauria de costar la publicitat. No, no, no. Si no em paguen, no actue. Ei! Fem un musical amb les meues cançons! La gent es quedarà amb la tonadeta i se n’anirà de cap a comprar el disc!

I: Bajatetodaslasseries.com era un portal terrorista. Promover las descargas ilegales hace descender las ventas.

Hom: Però què diu este tio? Si no fos per eixe web no coneixeria la meitat de sèries i pel•lícules que m’he comprat! Descarregue tot el que m’abelleix, i si m’agrada, ho compre. Però no m’arrisque a comprar res que no he vist. Els dinerets costen molt de guanyar... I este qui és?

I: Inspector Ramón Ramírez, de la SGAE. Ensenya la placa.

Hom: Ondià!

Hom 3: Este amaaaable senyor ha vengut a dir-nos quant devem per cantar unes cançonetes, ací en presència de...ls presents. Ara anava a fer gala del seu professionalíssim criteri.

Mentre parla es projecten fòrmuler, xifres i apareixen monedes, amb la melodia de Mario Bros (els primers 25'' de
http://www.youtube.com/watch?v=TXnuLX0ajss&feature=related, per exemple). Al final, el preu, com si fos la puntuació total.

I:
Bien. Si s’ha menjat la coca, es lleparà els dits i, fins i tot, repelarà les molles del plat. La fórmula es muy sencilla. Primero contamos las canciones que usaréis. Música. Luego tenemos en cuenta distintas variables, como las quintas justas y aumentadas, la presión isobárica, la comodidad de los asientos, la cantidad de señoras teñidas que hay en la sala, los señores que están o han estado a dieta por colesterol, la probabilidad de que nos caiga un rayo, la media ponderada que sacasteis en 4º de primaria, la inflexión verbal del verbo cobrar y… la cifra es esta. Tropecientos euros.

Hom: Au, va, si només el projector ens en costa 1000!

Hom: I el lloguer del teatre 500!

Hom: I el vestuari?

Hom: I el decorat?

Cambrer: I la coca que t’has fet tots estos assajos? Ai, no. Això no ha passat.

I: Bueno, habéis vendido unas entradas...

Hom: A preu de periòdic!

Hom: La meitat del públic són amics i familiars, i l’altra són turistes alemanys que han confós açò amb un espectacle flamenc. Tenen descompte de grup.

I: Veo que no lo entendéis. Así es que os pondré un vídeo explicativo. ¡Dentro vídeo!

S’apaguen els llums i comença una projecció, amb l’estil dels vídeos explicatius dels Simpson.




Off: “La SGAE presenta:
La SGAE ama y promueve la cultura”

Apareix darrere una pira i el presentador amb una màscara antigàs. Es lleva la màscara.

Trullo McClure:
Quemadlo todo, chicos. Hola, soy Trullo McClure. Me recordarán de otros vídeos educativos como “Tu peluquería no puede poner mechas al ritmo de Bisbal si no paga lo que toca” o “¿Aerobic? Si no abonas la cuota, mejor clases de mimo“. Hoy conoceremos la importante labor que realiza la SGAE.

En meitat del no res, a un pupitre, està assegut Jimmy.

Jimmy: Señor McClure, señor McClure.

McClure: Ah, hola, Tommy.

Jimmy: Soy Jimmy. Entonces ¿la gente que canta las canciones de otros es mala?

McClure: Son personas peligrosas que quieren beneficiarse del trabajo de otros.

Es mostren imatges d’agents arrestant indigents que canten a l’entrada de Mercadona, a gent que canta a la dutxa, i d’agents fugint després d’haver intentat arrestar una dona que cantava mentre guisava. Fins i tot a un canari que repeteix una cançó. Sobre el canari, la imatge d’unes reixes.

McClure: La SGAE defiende la cultura. En una labor democrática, exige que escuchar música cueste dinero. Imatge d’un cantautor rebent un euro i de Bisbal a la piscina amb cabassos de bitllets. Promovemos el arte y el espectáculo.

Jimmy: Señor McClure, un niño dice que su hermano cuelga las canciones en internet y vive con lo que gana en los conciertos. Y que hay gente que compra sus canciones. ¿Está mal de la cabeza?

McClure: No, Tommy, pero es peligroso. Todo el mundo sabe que es mejor comprar el disco que descargar canciones. Un archivo en el ordenador se puede borrar, pero un disco no.

Jimmy intenta esborrar un cd i no pot. S’adona que McClure té raó. Somriuen.

Jimmy:
Señor McClure, señor McClure… ¿si de mayor soy músico la SGAE me asegurará un plato en la mesa?

McClure: Me alegra que hagas esa pregunta, Tommy.

Miren a càmera, somriuen i la imatge es fon en negre. Fi de la projecció.

Hom alça la mà.


I:
¿Sí?

Hom: I com dimonis promou l’espectacle, si ens costa un ull de la cara muntar-lo i a més hem de pagar per fer-ho?

I: ¿Vais a pagar, o qué?

Hom: No podríem parlar-ho en acabar l’obra?

S’obri la porta de la sala, darrere el públic.


Hom:
De qui és un Seat Ibiza blanc matrícula de Madriz amb un monigote de l’Elvis a la guantera?

I: ¡Ah! Ix corrent.

Hom: El Paco de Xapa i Pintura ens ha deixat la furgona. El distraurem tant com es puga. Se’n va.

Hom:
Per on anàvem?

L: Havíem de trobar-li algú a Heleneta, que té mono d’abraçades.

H: Au, va...

Hom: Sí!

H: Que no!

L: Que sí.

H: No.

Un: Sí.

H: Que no...

Una: Sí.

H:...que pot ser ja l’he trobat.

L:
No!

Una: Qfffuerte.

L:
Conta, conta.

H: És... Francisco.

C: Quin Francisco?

L: Xica, vam estar amb ell la setmana passada.

C: Era un d’aquells?

H: Però si vàreu estar parlant un bon rato

C: El de barbeta?

H: Aquell era BorjaMari...

C: El d’ulleretes?

H: Aquell era Pocholo...

C: El pèl-roig?

H: Què no! L’altre!

C: El plasta aquell?! El militronxo? El que semblava escapat de l’Opus Dei? (pausa) Molt majo, em va caure bé.

Mirades.

C:
No és el meu tipus, però cadascú... Alguna cosa li voràs, dic jo. Saps que em ve de família la mala vista. El pare té unes catarates que s’envola i la mare duu un ull d’altra persona.

L: (parlant a banda, esotèrica) Sí... diuen que si li’l mires pots vore el teu futur...(pausa. Torna a parlar normal) No li faces cas. Ella creu que l’amor no existeix, que és només una ficció que ens muntem al cap...

C: No és això.

L: Ah, no? I com és?

C: Està clar que amb algunes persones ens trobem molt agust. I l’atracció sexual existeix. Però l’enamorament passa. I el que queda és... un contracte. Estem junts per a no estar sols. Cuidem uns d’altres. Compartim experiències, records... no en tinc res en contra. Es pot ser molt feliç. Així és que, benvolguda amiga (solemne), teniu la meua benedicció.

H: Pos va a ser que no. Li vaig dir que m'agradava. Però a ell li agrada una altra.

L: Veges, com a mínim el xic és honest.

C: No té molt bon criteri si prefereix a una altra abans que a la nostra Heleneta.

H: De fet... sembla que s'ha penjat de tu.

C: De mi! Sí, dona. Definitivament, no està acabat. De mi. S'ha d'estar malament.

L: Ai, jo trobe que eres prou enamorable.

C: Enamorable! Amor! No s'adoneu? És el tema universal! Trobes algú a qui no has vist en sis anys i de seguida LA PREGUNTA: “I estàs amb algú?” Sopar de Nadal, tota la família, i un a un t'han de preguntar: “Com anem de novios, nena?”. “Ui, iaia, ne tinc quatre, un en cada cantó”. Si has tengut parella, la pregunta és “I HermenegiLdo, encara esteu junts?” “Ai, tia. [Rostre de circumstàncies. Junta les mans al ventre en un gest d'auela xafardera] Vorà: el vaig perdre. Fèiem una excursió pels Alps, es va quedar en bàvia mirant les cames d'una sueca. Ja veu, una sueca. I rodolant, rodolant, se’n va anar costereta avall.” Ara imita la tia: “De Sueca, de Sueca havie de ser. Les xicones de Sueca no volen fadrins de jaca, els prefereixen de brusa i amb diners a la butxaca”

H: Parlar de l’amor és com parlar a l’ascensor del temps que fa. Una vegada vaig intentar canviar de tema. Li vaig dir al der tercer: “En València les cuques són tan grans que se’ls ha de parlar de vosté”, [al projector es mostra la imatge d'una cuca gegant, elegant, llevat-se el barret persaludar un vianat]. Ara fuig de mi. És el que passa quan fas alguna cosa que no s’esperen.

C: Em repateja no poder vore una pel•li sense que un xic enamore una xica. Més encara: no podem encendre la tele sense tragar-nos tot un catàleg de cossos perfectes! Eixos sí són enamorables, i no jo!

L: Toca, què radical!

H: Les coses són com són.

C: I no voldríeu saber per què són així?

Sona For what it’s worth amb variacions modificada. (caldria llevar els cors en http://www.youtube.com/watch?v=RF75i7zUS_o Altra opció és trobar un guitarrista i endossar-li açò: http://www.youtube.com/watch?v=0BBgnPRZ6VE)
A la pantalla es van projectant imatges de contrapropaganda (tipus Bansky o Siro López).

C: Contaré una història que no t'agradarà
Hi ha interés i negoci, però és realitat
És possible només si ens la creiem
Però si volguérem tots tindríem poder

És el moment: obrim els ulls
Ningú no se n'adona què és el que passa?

En el conte d'Andersen la Sireneta mor
Però Disney té altra versió
A qui li importa la relaitat?
El que importa és que agrade el final

És el moment: obrim els ulls
Ningú no se'n adona què és el que passa?
Ei, obrim els ulls
Només així aturarem aquesta farsa



Quantes morts? Quantes guerres hi ha al món?
Un: Més de vint
Una: I més de trenta!
C: I el telediari ho conta tot.
Però, a qui li importa? Hollywood està ahí
per a recorda que al món hi ha amor i em fa feliç

És el moment: obrim els ulls
Ningú no se'n adona què és el que passa?
Ei! Obrim els ulls
Només així aturarem aquesta farsa
Tu i jo. Tots junts!!
Per què ens neguem a veure què és el que passa?

Hi ha una història que no agrada a ningú
Una realitat que pot ser diferent
Per començar hem d'obrir bé els ulls
i escoltar més enllà de les mentides

És el moment: obrim els ulls
Ningú no se'n adona què és el que passa?
Ei! Obrim els ulls
Només així aturarem aquesta farsa
Tu i jo. Tots junts!!
Per què ens neguem a veure què és el que passa?


H: No sé què tens contra Hollywood.

C: [cansada]
No és Hollywood. És en generaaaal... Parle de la plaga crepusculera, de la dificultat d'escoltar un disc de música sencer sense escoltar la paraula “amor”, parle de...


Un grupet canta (de Julieta Venegas):

“Estàs tan cansada de les
cançons d'amor.
Sempre parlen d'un final feliç.
Quan sabem bé què la vida
Mai no funciona així”
Tots RIUEN

H: Mira qui parla, una que es sap de memòria les novel•les de Jane Austen. -Teatralment- Orrrgullo y prejuicio, Sentido y sensibilidad...Què estàs llegint? Naomi Klein?

C guarda silenci, fa morrets i emet un grunyit. Finalment es resigna i contesta: Cyrano de Bergerac.

Tots riuen i diuen coses com: L'etern enamorat! El poeta! Una altra vegada! Si es sap el llibre de memòria!

L: Bé, mentre tu et dediques al teu galán imaginari, jo n'admiraré un de carn i ós. Fins i tot he pensat en escriure-li un correu...

H: Au, va.

C: Perquè no? Tampoc serà la primera admiradora que li escriu.

L: I tant que no! Mireu [Mostra la pantalla]. Ací li deixen missatges els seus fans.

Algú: Diràs les SEUES fans.

Lligen alguns missatges, cadascú un.

Un: “Óscar!!! Te quiero!!! Tengo todas mis bragas con tu nombre bordado!!!”

L: Però quin mal gust…

Una: “Sos divino!!! Llamame querido!!!

L: Descarada.

Una: “Quiero un hijo tuyo!!!”

L: Interessada. Jo seré més sofisticada. He pensat... citar-lo a una entrevista.

H: Com?

L: Li dic que col•labore a la ràdio amb un programa de cinema. Jordi treballa a la ràdio...

H: A Rádio Horticultores Valencianos.

C: Fa com si parlara al micròfon... “Nooss ha traído las últimas noticias Alfonso doce y veintiocho de la mañana y ahora entrevistaremos a Óscar Miragall. Agafa aire. Buenos días, dimos, ¿cómo crees que afectará la mosca de la taronja a las próximas collitas? ¿Han repercutido las últimes gelades en tu interpretación?” Torna a parlar normal. Ei! Pot ser divertit. Si ho fas, m'apunte.

L: Nooo! Hem d'estar els doooos sooools!

H: De tota manera, si escrius, posa un parell de noms de contacte, o l'adreça de la ràdio, per a que no es pense que eres una acosadora.

L: ... Puc posar el correu de hotmail, el de la universitat i el de gmail!

Hom: Estimat Óscar, si acceptes la nostra proposta pots posar-te en contacte amb mi, AMB MI o AMB MIII!! UahAhA!!

L: [Tímida] Sona acosador?

Tots: Sona acosador.

L: JoooooOOOOOooo... Asco de vida... Me'n vaig a plorar [està clar que no; però li agradaria. Se'n va]



1 comentario:

  1. Lydia:

    Sta genial Laia =) me he reido mucho con esa parada sobre lo de las descargas XD ha sido buenisimo!! Y con lo de SGAE ya bueno, era lo que faltaba, con tanta cancion jajaja Los dibujos que acompañan son muy buenos y no me importaria aportar alguno de mis SD para la obra, si te animas, ya sabes donde llamarme =)

    ResponderEliminar