Qüestió de fe

Amb açò ja teniu el primer acte complet. Ara coneixereu dos personatges que encara confien en les persones. Angelets... (Espere que es publique com toca!!)

Llegir l'obroide des del principi
Llegir el fragment anterior

H: De veres, pobre Jordi.

Jordi, apareix de la foscor. En realitat duia una bona estona observant l'escena.

J: Què passa amb Jordi?

C: Ei, Jordi! Ça va?

J: Anem anant. L’aniversari de Lorena és divendres. Vos apunteu a una festa sorpresa?

Tots d’acord

Hom: Què li regalem?

C: Jo sé d’un actor que li faria il•lusió...

J: Abans que organitzeu un segrest, si esteu pensant en Òscar Miragall ja està fet.

Tots: Què?/Com?/Quan?

J: No l’he segrestat. Divendres vindrà a la festa.

Tots: Què?/Com?/Quan?

J: Que divendres...

Tots: Però COM?

J: Bé, tot va ser prou... espontani. Li vaig escriure fent-me passar per un periodista i li vaig demanar una entrevista.

Cambrer: Sou pastaets, maxo.

J: Pensava dur la càmera i després muntar un vídeo per a Lorena. I va l’actor i em diu que estarà en València tota la setmana i ens podem veure! Vindrà ací el divendres a l’hora de la festa.

H: No has dit que va ser espontani? Li has mentit!

C: I què hi ha més espontani que la mentida?

Hom: Necessitaràs ajuda per a lligar-lo i posar-lo dins el pastís gegant.

J: No, no, no. Res de segrests. Ha de tindre les mans lliures per a signar autògrafs.

Cambrer: I per a altres coses. Fa la silueta d’una dona amb les mans.

Hom: I si se’n vol anar quan descobrisca la trampa?

J: Aleshores el lliguem i li posem un llaç.

Tots: Sí! [o succedani de crit de guerra]

L’escena s’enfosquix mentre continua la gresca prop de la barra. H es separa i queda davant, il•luminada amb un focus. Està incòmoda. Alguna cosa li fastigueja. Com si olorés malament. S’espolsa com si estara bruta. Venta amb les mans com si escampés fum.

H: Però quanta energia negativaaaaaa! [Treu un flasquet de colònia i en vaporitza un poc]. A mi no m’ha d’afectar. Ni Lorena, ni el fatalisme de Carmesina. Si em concentre seré com un iman. He de ser positiva! Tot anirà bé! Si dubte no envie les senyals positives. Però si estic segura de mi seré com un iman que atrau les coses bones. I l’atrauré a ell! A la persona que està feta per a mi. Encara que estiga a l’altra banda del planeta sentirà la meua energia. Però he de ser positiva. Tot anirà bé!

Sona, al piano As time goes by amb el patró (d'estrofes) de http://www.youtube.com/watch?v=GjY4uaJlUvw&feature=related


H: El temps haurà passat
El món s'haurà perdut
En lloc d'aigua beurem tots Pepsi
No importa com canvie la vida
[Sempre] hi haurà amor

Ja no serà un secret
La fórmula per fer
Coca Cola que no engreixe
Però no canviarà ni mica
La fórmula de l'amor.

Hi ha una mitja taronja
Esperantme en algun lloc
Pot ser està en Cambodja
Pot ser en Benidorm
Però algun pol magnètic
ens durà un a l'altre

Tornaran a estar de moda
Els cardats i les ombreres [per poc temps, espere]
Seran tot modes passatgeres
Però mai no passarà de moda
Buscar l'amor

[Ball d’ombres al fons]

Igual com el punt de sal
Que cal a una paella
Ella sap quan l'ha trobat
I Ell sap quan és Ella
El moment és ideal
La parella perfecta

És més que un sentiment
Més que un caprici passatger
Dura tota la vida
És la màgia que ens mou
Busquem l'amor

[La foto és de Lola. La de la pell de taronja, que per cert es diu Babosa. L’altra és de AAAARGH!]

S'apaga el focus. S’encén altre que il•lumina la barra, on trobem el cambrer, a un costat, i el pianista (P) i J a l'atre. Xarren. Comenten els preparatius per a l'anniversari de L.

J: Necessitarem copes de plàstic. Queden millor que els gots de plàstic, per a brindar. I haurem d’apartar eixes taules per a que càpiga la gent. Serà una festa inolvidable!

P, observa J amb molta atenció.

J: Què?

P: Encara no m’he decidit.

J: Sobre què?

P: Encara no sé si eres valent... o fava. [Amb decisió, sense aturar-se a pensar que puga resultar un comentari ofensiu].

J: Caram! Gràcies pel benefici del dubte. M’afalaga que no em consideres fava d’entrada.

P: No-no, “fava” és el primer que m’ha vengut al cap.

J: Ah, ja em pensava.

Cambrer: Si és que s’ha de ser fava per a dur-se el problema a casa.

J: Quin problema?

Cambrer: Ai, figafLor, quin problema? L’actor, l’actor! [Actitud italiana]

J: Això? No... [Se’ls mira. Pausa. Fanfarró] NA...!

P: No et preocupa?

J: No coneixeu Lorena. Es passa la vida així, darrere d’un o d’altre, però el seu màxim ídol és ella mateixa. Estos actors, els cantants, els pintors... són només models que pren, aspira a ser com ells: artistes, bohemis, seductors... [canviant el to, amb un somriure] rics i famosos. Però mai li dura massa.

Cambrer: I tu li seguieixes el joc.

J: A vore! Quants poden presumir d’estar amb una xica com ella?

P: Precisament, Georgie, precisament. Que no te n’adones? Que tens un bombonet i li l’estàs escudellant a un altre! I en com Lorena vos veja l’un al costat de l’altre, tot un Ferrari i un... Seat Panda.., hauràs begut oli!

J: Eh, eh, eh... Menos prisas, Cebrián! Que ací on me teniu ja he desbancat a uns quants. He passat per damunt de Marlon Brando! De Richard Burton!

Cambrer: I tan damunt. Com que estan morts i soterrats.

El pianista ha anat acostant-se al piano per a provar les diferents melodies d’Anniversari Feliç. Ara tocarà MY BABY JUST CARES FOR ME. Per exemple amb l’arranjament d’este tio: http://www.youtube.com/watch?v=SGgmFsKEjTk J s’ha de lluir, fins i tot pot ballar. I el mateix el Pianista.


J: Lorena només pensa en mi
Per molt que parega el contrari
Només jo la faig feliç
Lorena necessita algú que la puga comprendre
Encara que els impulsos i la passió no sempre molesten.

Ella necessita somiar
En ideals que no existeixen
Però sempre torna a mi
Perquè jo sóc real
I no només un somni
Lorena sempre torna a mi

Lorena, ella només pensa en mi
Per molt que altres la distraguen
Sé que són somnis, només
Lorena ho sap també
I prompte l’obsessió li passa
Però de mi no, de mi no,
De mi mai no es cansa

No li importa cap actor
Cap artista, cap pintor
Ningú li importa com l’importe jo
L’ interès s’esfuma en no res
I queda un record borrós
L’únic que veu clar sóc jo
No importa qui es pose enmig
Lorena només pensa en mi


S’apaga el llum.

TELÓ

Llegir el segon acte