Lorena té una nova obsessió

Primeres escenes de l'obra. Perdoneu l'aspecte de l'entrada. Ja no sé què fer per a que es publique correctament. Però si cliqueu ací o al títol del post veureu l'entrada completa. Advertència: és una xorrada darrere d'altra.

Personatges:


Lorena
Jordi
Helena
Óscar
Carmesina
Francisco
Amics (extres, poden ser qualsevol dels següents)
Cort Lacoste (un grup de xics tot repentinats, amb el pèl lluent, i cadascú amb un polo tipus Lacoste d'un color diferent)
Cambrer
Afinador (en cos de camisa, vaquers i maletí)/Pianista (d'etiqueta)
Músics
Ballarins (de negre [i sabates roges])
“Aquil•les”
Infiltrat de la SGAE
Dos policies que acompanyaran als guionistes (emmanillats)
Veu en off
Trullo McClure
Jimmy
Personal de neteja


PRIMER ACTE

Al bar. Al fons, una lona pintada amb un gran espill i molts prestatges amb botelles i alguna “fotografia dedicada” (idees? Fotografia Sam Casablanca; Pingüí). Una barra molt llarga (fàcil, una xapa i baix una cordeta contínua per a penjar una cortina que imite la fusta). Taburets alts. IMPORTANT: cap a l'extrem dret, sobre la barra, alguna mena de làmpara que done prou llum. Quasi fora de l'escenari, un piano. A un extrem es suposa que està l'entrada del carrer (amb escalons?), i a l'altre una porta que comunique amb el magatzem (més viable). Com més gran siga l’escenari, més gran podrà ser la “zona d’espectacles que conté”, una part de pantalla on es projectarà el que calga i on estaran tots els músics. L’ideal és que càpiga una xicoteta orquestra de cambra, una banda reduïda al voltant d’un piano què, per suposat, si és de cua millor. Si no es pot, El piano és impresciondible, encara que siga per a fer com que toca. La resta pot ser música enllaunada, directamente desde Youtube a sus oídos.

Amb el teló descorregut i la sala il•luminada, es veu l'afinador al piano, mentre el públic entra.

Veu en off: Senyores i senyors, els preguem que desconnecten els telèfons mòbils per tal d'evitar interferències durant la representació. L'obra començarà... quan l'afinador diga.

L'afinador, ràpidament, toca dos acords de As time goes by (per a què al públic li vaja abellint escoltar-la) i fa ok amb el dit a algú, en algun punt de les altures, per a desorientar al públic, que buscarà aquesta persona. Se'n va. S'apaguen totes les llums. S’escolta una veu que crida des de darrere el decorat i que es va apropant, fins bramar molestament als espectadors.

Gladiador: Hèctor! Hèctor! Hèctor! Hèctor! Hèctor!

Tall de veu imitant Joan Tena: Tu no hauries de ser el protagonista d’aquesta obra. Per favor, eviteu els embolcalls de caramelet i les converses sonores. Gràcies.

L’escena queda de nou a les fosques. S’il•luminen alguns punts de l'escenari. Hi ha gent al bar. A la barra, Lorena mira vídeos a l'ordinador. Arriben els amics. Amb efusivitat els saluda:

L: Xics, xics! Xiiiiiiiiics!

Un: Caram, quin esperit ja de bon matí.

H: Què passa?

Una: M’olore una història.

L: Xiiiiics... estic molt malament...

Un: Ja, ja se’t veu, que estàs patint.

L: De veres, açò no pot ser normal.

Tots: (no sincronitzadament) No és normal.

L: Però és que és taaaan fantàstic!

Carmesina arriba. Duu un llibre a la mà.

C: Què és tan fantàstic?

Helena: Voldràs dir “qui” és tan fantàstic. Crec que Lorena parla de la seua última obsessió, l’actor francès - Molt rimbombant, la pronunciació- Benôit Magimel.

C, perdent l’interés: Ah! Creia que era David Kross.

Seu a una taula una mica apartada però amb el grup, fa un gest a un cambrer que li durà un got i llig.

H: Ui, això va ser fa dues setmanes ja.

L: Que no! Que és un altre.

H: Sí hombre! Ara que havia aconseguit aprendre’m el nom del francès!

L: Este et costarà poquet de recordar. Ja sé que pensareu que he abaixat el llistó, perquè no és tan guapo com els altres, però... és taaaan moooonooo... he millorat! ja no té cinquanta anys! Mireu!

Lorena mostra l’ordinador.

C: Doncs... no, no el reconec.

H: És Óscar Miragall! L’he vist al cinema fa dos dies.

[IMATGE GRAN DEL ROSTRE A LA PANTALLA, PER A QUÈ EL PÚBLIC ES QUEDE AMB EL PERSONATGE]

L: Tat que està geniaaaaaaal!

Un: Però si és un hortera!

H: M’agradava més el francès...

L: Esta vegada m’ha donat molt fort.

C: Ja serà “menos”.

L: Que sí! Està afectant a la meua vida privada. No imagineu el temps que he perdut mirant vídeos a internet i llegint entrevistes. No em puc concentrar en res. M’alce tota neguitosa. Al metro, al carrer, vaig mirant per si me’l trobe!

H: Però si és de Madrid!

L: I si ha vingut per un rodatge? O una entrevista? O un programa?

C: Si...a L’alqueria blanca vindrà...

L: A la cafeteria algú diu “Óscar” i pense “Miragall”. Ens hem de trobar. És el destí!

C: (alçant el cap de la lectura) Òscar?

Tots: Mayer!

L: Bé, però no en faig cas d’esta part. Pausa. A classe no hi ha forma de concentrar-me. Ja passen imatges de científics com John Dalton o d’escriptors com Óscar Wilde o de Cristos en la creu, jo el veig a ell!

Fotomuntatge del Cristo i Oscar Wilde amb el rostre de l’actor, però recordem que ningú ho veu, es suposa que és només per al públic.

H: Exagerada!

C: Què vols dir? Que aquest semestre tindrem carabassa?

Tots: (no sincronitzadament) No és normal.

L: El veig a la televisió, al diari, al cinema!

C: (sarcàstica) Que veus famosos a la tele?! Això és seriós, Lorena. T’ho ha de fer mirar...

L: Tot em recorda a ell.

Hom: Impossible.

L: Tot.

El cambrer, tot amb un cop sec, posa un got d’aigua sobre la barra.

Cambrer: Això també?

L: És evident. Mira a tothom, però només a ella li sembla evident. Au, va, no ho veieu?

Hom: El què?

L no pot creure que ningú més ho veja clar. Amb cada frase farà una xicoteta pausa, com esperant que en qualsevol moment algú més se’n adone.

L: Un got de vidre! Vidre! El vidre es fa amb arena. Com la de la platja. Que s’ompli de banyistes en estiu. Que van a prendre el sol. A dorar-se la pell. A dorar-se! Com els Òscars! I Òscar acaba de rebre un Òscar!

Tots rebufen.

L: Ja no sé on tinc el cap. Alguna vegada s’heu oblidat les claus dins de casa?

Carmesina alça la mà, sense deixar de llegir. La imiten un parell.

L: Alguna vegada heu eixit al carrer amb espardenyes d’anar per casa?

Carmesina torna a alçar la mà.

C: I en pijama...

Un: És broma!?

H: Palabrita que és veritat. Dissabte passat, poc abans de les 3 de la matinada, em desperta algú trucant a la porta. Òbric i me la trobe, tan tranquil•la, després d’haver-se creuat mitja València en pijama. “Que he baixat a tirar el fem i m’he deixat les claus del pis”, em diu. Arrambla amb el primer que troba a la cuina i se’n va al sofà. [S’acompanya de fotogrames il•lustratius, en tonalitats pastel, molt innocents; tipus manga. Altra opció és demanar-li uns SD a Ly].

H: Però no et pots comparar, Carmesina és d’un altre planeta.

L: Imagina que este matí, en lloc de llet m’he posat suavitzant al bol de cereals. Per sort me n’he adonat a temps; però... ja era tard per a aturar la rentadora [tots es porten les mans al cap o el cap a les mans. La coreografia pot quedar divertida si tots ho fan alhora, un amunt,altre avall, un amunt...]. El pare diu que els calçotets mai li havien quedat tan suaus.

H: El que has de fer és tranquilitzar-te. Has provat amb el tai-chi? Un poquet de meditació mai va malament. Et passaré un llibre d’Osho [sona un gong mentre H fa una reverència i al projector se’n mostra una imatge d'Osho] que t’ajudarà a fer fluir l’energia negativa cap a fora i a atraure la positiva [fa els gestos amb els braços, molt convençuda, molt relaxada].

L: Quan estic així només m’ajuda un glop ben dolç de Coca-cola, desbentà i sense gel.

Tots: Iuuuucs...

H: I tan dolça! Com que cada llauna té dos cullerades soperes de sucre!

L: He tengut un matí boig. El pitjor ha estat en classe... No sé com, però he imaginat que tenia l'Òscar Miragall al costat, i que parlàvem, i... quan me n’he adonat, tots em miraven!! Tan fort m’ha donat!

C i H: Tan fort!

Tots: Tan fort!

Sona la melodia de Je ne veux pas travailler. Mentre L canta es pasen les diapositives de diferents artistes.

L: Intente concentrar-me i no puc.
El cap se m’ompli tot de fantasies,
Deixe el cos entre els mortals però la ment em fuig
S’en va amb ell

Llisc el llibre i no comprenc,
El professor parla i jo no senc.
L’únic que ara sóc capaç de fer
És pensar en ell.

H: Això segur que prompte passarà.
No veus que ja no recordes el francès?
L: Aquell vivia fora i parlava un altre idioma! Però no ell...

Ja no pense en Magimel,
Ni en Duchovny ni Allen Leech
He oblidat, fins i tot, Rainer Trost
Algú: (parlat) Al tenor també?

Amb ells vaig aprendre òpera i ball,
Història, art, francès, anglès i alemany
Sé que semble infidel; els oblide a tots.
Només pense en ell

Ja no puc pensar res més
No puc dormir, és pitjor que el café
Ell m’ocupa tot el temps
Només ell

PART MUSICAL

Ja no puc pensar res més
No puc dormir, és pitjor que el café
Ell m’ocupa tot el temps
Només ell

Anar a la segona part del primer acte